Fondo 02. - Torras. Herreria y Construcciones S.A

250 documets (aprox).- Paper, i paper fotogràfic.- Original.- Imprès. mecanoscrit i imatges

Fons d'arxiu de l'empresa

Donació.

Organitzen principalment una col.lecció de fotografies de la fàbrica i de projectes de producció

Conservació permanent, documents avaluats com històrics

No es preveuen més ingressos

La documentació s'organitza en dos expedients: 1. Impresos de l'empresa 2. Col.lecció fotogràfica 3. Diari d'un enginyer de can Torras (1960-1962). Cal destacar la participació de l'empresa en projectes com són els de la SEAT, l'Exposició Internacional de Barcelona 1929, la seu de l'Escola d'Enginyers de Barcelona, els cinemes Astoria i Fèmina, la seu de Mirurgia o la fàbrica Pirelli de Manresa

Obert

Obert atenent a la legislació vigent en matèria de drets d'autor.

• español

Bona conservació. Cal instal.lar correctament les fotografies

Cal anotar que la col.lecció fotogràfica procedia de l'Arxiu Torras, i les imatges disposen d'un codi identificatiu precedent.
No s'han trobat instruments de descripció

Arxiu Històric del Poblenou. Arxivador

Fundada per la família de l'arquitecte i professor de mecànica i resistència de materials Joan Torras i Guardiola (1827-1910), la Foneria Torras Herrería y Construcciones S.A, coneguda popularment entre els poblenovins com Can Torras dels Ferros, a ser una de les empreses més importants de Poblenou dedicades a la construcció d'estructures metàl·liques
L'any 1875 Joan Torras ja havia instal·lat un petit taller al soterrani del seu domicili particular a la Ronda de Sant Pere, on també hi treballà Pere Falqués. Pocs anys després (1877) li són adjudicades les obres per a executar el pont de Sant Agustí sobre el Riu Onyar a Girona. És aleshores quan Torras decideix esdevenir empresari i fabricant a la vegada, sense deixar de banda la seva tasca docent. El 1882 compra uns terrenys pròxims a l'antiga carretera de Mataró al Poblenou i aixeca allà la fàbrica de la seva empresa Talleres del Arquitecto Juan Torras. Els terrenys s'estenien per una superfície equivalent a tres illes Cerdà entre els carrers Enna (avui Ramon Turró) i Llull en direcció mar/muntanya i entre els actuals carrers Zamora i Ávila en direcció Llobregat/Besòs.

El 1887 l'execució de la gran bastida per enlairar el monument a Colom li va valer un gran reconeixement internacional fins al punt que se'l coneixia com l'Eiffel català. També va col.laborar en nombroses construccions aixecades amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 a l'entorn del Parc de la Ciutadella i moltes de les edificacions modernistes de l'Eixample tenen les seves estructures calculades i dissenyades per Torras.

Quan Torras va morir a l'any 1910, el negoci va passar al seu fill Joan Torras i Puig, que va succeir al seu germà gran Josep quan morí enverinat per una ingesta d'ostres durant el seu viatge de noces.
Sota la direcció de Torras fill, l'empresa va anar creixent i el 1918 es va constituir en societat anònima amb el nom de Torras, Herrería y Construcciones S.A.
El 1930 l'empresa opta per executar un pla de modernització de les instal·lacions del Poblenou. Dos forns Martin-Siemens i dos trens de laminatge són els encarregats de produir i donar forma a l'acer, mentre la foneria fabrica peces de motlle de ferro fos. Un tercer sector de la fàbrica està format per tres grans naus on es construexien les estructures metàl·liques. Amb l'esclat de la Guerra Civil l'empresa és col·lectivitzada el 1936  i incautada pel govern central el 1937.
Acabada la Guerra l'empresa torna a mans dels seus propietaris i el 1942

L'empresa va passar per dificultats a finals dels anys 1960's quan es declarà en suspensió de pagaments després d'una forta inversió en la renovació de la seva maquinària . Finalment però, es va poder recuperar i va continuar la seva activitat al Poblenou fins l'any 1988 quan el complex industrial va ser enderrocat paral·lelament a la construcció de la Vila Olímpica.

NODA(C)

2023-03-02

• catalán